Joan Pau Llongueras Montarull
(Olesa 1652-1733)
1712 Funda la tomba de la Minerva davant l’altar major de l’església de Sta. Maria d’Olesa on s’hi enterraran els membres de la família Llongueras. També és una tomba oberta a tothom que si vulgui enterrar, pagant deu rals d’ardits a la confraria.
1715. Jurat en cap de la vila d’Olesa.
1717. Essent jurat de la vila, deixa graciosament 392 lliures, moneda barcelonesa, a la universitat, «per acabar de pagar la mesada de la contribució d’aquelles persones que no podien pagar lo tall que dita universitat tenia fet a tot los individus de dita vila corresponent a l’any 1715».
1719. Paga a Agnès Seguí, viuda de Joan Seguí, daurador de la vila de Martorell, 1150 lliures, import del preu fet per daurar el retaule major de l’església de Sta. Mª d’Olesa.
1719. Fundació d’una escola per ensenyar a llegir i escriure minyons.
Albà Rossell Llongueras
(Sabadell 1881-Montevideo 1964)
Pedagog, escriptor i humanista. Pioner del pensament àcrata català, propugnà un sistema pedagògic integral, racional, llibertari i mixt. Iniciat a la Lògia Masònica Lealtad de Barcelona, de la qual en fou membre, inaugurà amb Francesc Ferrer i Guardia l’Escola Moderna de Montgat, on hi treballà fins el 1906. El mateix any amb el suport de la Federació Obrera de Sabadell i junt amb Mateu Morral, Josep Miquel, Jaume Sallent, Ricard Moreno i Joan Fainé, inaugurà l’Escola Integral, de la qual en fou mestre. Fundà entre d’altres, el Centre Fraternal de Cultura a Barcelona (1899) i l’Agrupació Dramàtica Ibsen a Sabadell, que la dirigí. Va escriure diversos llibres de caràcter filosòfic, masònic i pedagògic, sovint sota pseudònim. Cal destacar-ne El poder de la educación, basic per comprendre el seu ideari, i Albores, mostra del seu pensament i acció pedagògica. Arribà a l’Uruguai poc després de 1909 (el 1909 se n’havia anat a l’Argentina), probablement com a conseqüència dels fets ocorreguts el 1906 (atemptat de Mateu Morral als Reis d’Espanya). De 1916 al 1922 el trobem novament a Sabadell. A ran de la Dictadura Primo de Rivera, s’exilia novament. De 1928 a 1930 edita i dirigeix la revista Nova Catalunya a Montevideo, bilingüe de caràcter separatista, que publicava informacions de política i cultura catalana. Fou un dels catalans que rebé a Francesc Macià la seva visita a l’Uruguai.
Diccionari de Catalans d’Amèrica
Generalitat de Catalunya 1992 (4 vol.)
Joan Llongueres i Badia (1880-1953)
Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. De retorn a Catalunya, l’any 1913 fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d’Institut Joan Llongueres; des d’aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.
La seva labor de pedagog va tenir, però moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l’Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. Fundà l’Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d’Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llongueres_i_Badia
http://www.youtube.com/watch?v=oXyeb1UqmMc
http://www.youtube.com/watch?v=SLXSHj1Yab4
Jaume Llongueres i Badia (Barcelona, 1883 – 1955)
va ser un pintor i decorador català. Era germà del músic Joan Llongueras i Badia.
Es va formar a l’Escola de Llotja. Els seus primers treballs, realitzats entre Terrassa i Barcelona, van anar a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. A principis del segle XX va treballar amb Gaudí al taller de la Sagrada Família, a la Casa Milà i al projecte decoratiu de la seu de Palma de Mallorca. Anys després es va especialitzar com a decorador d’interiors, realitzant encàrrecs per a les cases de personatges de renom de la seva època, com la de Lluís Plandiura, entre d’altres. També va decorar la casa de la ciutat de Barcelona, el Conventet de Pedralbes i el Palauet Albéniz.[1]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Llongueras_i_Badia
Josep Jordi Llongueres i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 — Barcelona, 1981)
Músic i pedagog.
Estudià amb el seu pare, Joan Llongueras i Badia, amb Vicenç M.de Gibert i amb Blanca Selva. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, els poemes La fona de David (1971), El cavaller i el drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973).
Fou fundador de les Escoles Virtèlia, les quals dirigí fins a la seva mort, i fou també fundador i director de la coral T.L.de Victoria i sotsdirector de l’Orfeó Català.
Lluís Llongueras Batlle
(Esparreguera, Baix Llobregat 1936) és un perruquer català. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l’ha internacionalitzat. Ha escrit llibres professionals i col·laborà amb Salvador Dalí en la realització d’una gegantina perruca per al Teatre-Museu Dalí de Figueres, que hi és exposada. Té oberts establiments a algunes ciutats d’arreu del món i gaudeix de fama internacional. També ha practicat la fotografia, la pintura, l’escultura i el dibuix. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2008 rebé a Medalla al treball President Macià.[2]
Josep Maria Llongueras Altimís «Llongue»
Cantautor
Vegeu l’autobiografia http://www.llongue.cat/biografia/Biografia%202010b.pdf
Francesc Llongueres Roch (Barcelona 1948)
Director d’orquestra