Longueres, Llongueras, Llongueres, Llungueras
Aquestes són les diferents varietats del mateix cognom que han anat evolucionant al llarg de 400 anys, des d’el 1613 fins avui.
La primera vegada que el trobem escrit ho fa en la forma Longueres. Posteriorment ha anat variant en les diferents modalitats expressades, encara que el que ha prevalgut per damunt de les altres ha estat la forma Llongueras.
Els Llinatges Catalans de Francesc de B. Moll defineix el cognom Llongueras.Llongueres, del llatí longàrias, ‘llargueres’
Segons el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines
LLONG ant., “llarg”, del ll. LONGUS “llarg”. Orígens S XIII. «Sabs per què t’enujes de larc ofici e long sermó? Per so car no has devoció ne saps contemplar longament en Déu per affecció de coratge» (Llull, Gentil 12.15). Altres exemples de topònims: Feixes llongues a Montenartó, Roques Llongues a Baiasca, Prat-Llong a Saldes.
També en català antic l’ús de llong en el sentit de llunyà: «un mercader (…) havia tramès son fill en longa terra, per mercaderia» «he fetes venir aquelles de longues terres» (Llull, Blanq., NCl, II, 120,27). DECLLC.
El lloc d’origen d’aquest llinatge és incert. Llongueras és un cognom unifamiliar, no hi ha varies famílies Llongueras sinó que tots els que portem aquest cognom actualment formem una única família i el seu origen, de moment, ens porta fins a França a començament del segle XVII, a través d’un emigrant francès que s’estableix a Olesa de Montserrat amb motiu del seu casament.