Entre l’últim terç del segle XVI i començaments del XVII, hi va haver una forta immigració de francesos, principalment occitans, que s’establiren a Catalunya i altres llocs peninsulars fugint de guerres de religió i males anyades. Catalunya sortia de la gran depressió de segles anteriors en que les guerres i les epidèmies de pesta havien deixat la població exhausta i la conjuntura econòmica oferia una terra de grans possibilitats econòmiques derivades de la manufactura i el comerç, amb una baixa demografia i manca de mà d’obra (veieu http://ca.wikipedia.org/wiki/Gavatx#Emigraci.C3.B3_occitana)
En aquest context, Domingo Longueres, del Regne de França, fill de Pere i Chaterina, es casà el a Olesa de Montserrat amb Àngela Sastre Paloma, d’una nissaga molt antiga d’aquesta població. Domingo era un emigrant sense ofici qualificat, un treballador, i no és fins que lloga unes terres que no rep el qualificatiu de pagès. No s’ha trobat documentació que acrediti el lloc d’origen de Domingo ni tampoc de la seva mort.
Domingo i Àngela varen tenir sis fills: Margarida, Salvador, Elisabeth, Sebastià, Joan i Pere. Deixant de banda les dones, no menys importants però que per raons històriques perden els seu cognom, els continuadors de la nissaga varen ser Salvador, Sebastià i Joan.
Durant el segle XVIII aquestes tres branques es varen anar expandit lentament des d’Olesa cap els pobles perifèrics, Abrera, Esparreguera, El Bruc, Monistrol, Martorell, Piera, però no és fins el segle XIX que a través de la Revolució Industrial es fa el gran salt cap a poblacions com Sabadell, Terrassa, Barcelona i la comarca d’El Maresme. Al final d’aquest segle XIX i després de la Guerra Civil del 1936 algunes famílies s’estableixen a França, Mèxic, Texas i Argentina.
………………
A finales del siglo XVI y principios del XVII hubo una gran inmigración de franceses, principalmente occitanos que se establecieron en Cataluña y en otros lugares peninsulares, huyendo de guerras de religión y años de malas cosechas. Cataluña salía de la gran depresión de siglos anteriores en que las guerras y las epidemias de peste habían dejado una población exhausta y la coyuntura económica ofrecía una tierra de grandes posibilidades económicas derivadas de la manufactura y el comercio, con una baja demografía y falta de mano de obra. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gavatx#Emigraci.C3.B3_occitana )
En este contexto, Domingo Longueres, del Reino de Francia, hijo de Pere y Chaterina, se casó en Olesa de Montserrat con Ángela Sastre Paloma de un linaje muy antiguo de esta población. Domingo era un emigrante sin oficio reconocido, un trabajador y hasta que no arrienda unas tierras no recibe el calificativo de payés. No se ha encontrado documentación del lugar de origen de Domingo ni tampoco de su defunción.
Domingo y Ángela tuvieron seis hijos: Margarida, Salvador, Elisabeth, Sebastià, Joan y Pere. Dejando de lado las hijas, no menos importantes pero que per razones históricas pierden el apellido, los continuadores de la saga fueron Salvador, Sebastià y Joan.
Durante los siglos XVII y XVIII estas tres ramas se fueron expandiendo lentamente desde Olesa hacia los pueblos de la periferia, Abrera, Esparraguera, El Bruc, Monistrol, Martorell, Piera, pero es en el siglo XIX, a través de la Revolución Industrial, cuando se produce un mayor desplazamiento hacia poblaciones industriales como Sabadell, Terrassa, Barcelona y la comarca de El Maresme. A Finales del XIX y después de la Guerra Civil de 1936 algunas familias se establecieron en Francia, México, Texas y Argentina.